Quan el silenci es fa nit
i els mots serenament desprenen hàlit.
Quan la lluna és més que llum
i sols el temps s'empassa el teu neguit.
Quan els somnis rasquen al coixí
i l'alè remena pel pou cec més àcid
i els records es seqüencien
per donar sentit a l'expresió d'un desig.
Quan vida i mort prenen sentit
i t'has d'anar a mirar la imatge al mirall
i respires intensament i se t'entela la cara
mentre es dilata l'arribada de l'alba.
Quan et rebrega l'insomni al llit,
els poders són corcons
i les parpelles, finestres àgils...