Te'n vas, primavera

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes els verds en herència,
amb tots els colors a les florescències,
uns dies solemnes de llum intensa
i els vents transparents bufant inclemències.

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes volant les aus de pas
ens deixes la vida que esclata
ens deixes l’aigua a totes les vessants
ens deixes temperades estades al ras
ens deixes les nits més serenes de l’any.

Amagues bufandes i estufes,
amagues refredats, febres,
amagues sota les ales
records d’hores congelades,
de foscors abrasives amb malsons als coixins.

De dies escurçats per nits sense límits.