Surt del llit de bon matí,
que la fresca t'espavila
i la lluna encara al cel
des de dalt curiosa et mira.
Alça't i busca un llibre
que parli de l'alegria de la vida,
solca-hi l'esguard pels negres mots
i trobaràs catapulta àgil pel nou dia.
Mira com la lluna s'acomiada.
Veus el sol entre les branques
i el misteri estrany de les ombres?
Mira com la brisa marina et pentina!
Mira com els núvols busquen mirall
i el troben circumscrit a la teva retina...
I ja ho tens tot.
El cel, la vida, els mots,
el llibre...
2 comentaris:
Què n'és d'important i enrequidora la lectura! I més si ens proposen llegir amb un poema.
Aquest comentari anterior, i amb la correcció d'"enrequidora" per "enriquidora", volia fer-lo a la darrera entrada, com bé hauràs copsat. Perdó.
Publica un comentari a l'entrada