dimarts, 25 de juny de 2013

Elogi a les vacances d'estiu




Matinar sense pressa,
aixecar-te a poc a poc,
vestir-te de qualsevol manera
i mirar cada flor com si fos la primera.
Entrar a cada raig de sol
com el vers entra al poema,
sentir la calor al cap i al front,
muntar amb caragols una carrera.

Sentir-te lliure,
i gaudir de cada una de les hores
pintant el rellotge
amb els colors més estimats.

Cantar, sentir, llegir, flairar els aires,
passejar per la vinya mirant el mar,
saltar la sèquia espantant espiadimonis
i fer, un dia de pluja, figuretes de fang.

Sortir a mullar-te una tarda de tempesta,
esperar immòbil l'arc de Sant Martí,
recordant com era de canviant l'oratge en primavera
i esperar que la tardor ens porti un gran festí...

Fer-te amic de les abelles,
tractar amb carinyo als mosquits,
descriure el vol parabòlic d'una mosca,
i il·luminar-te amb cuques de llum qualsevol nit.




6 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Fantàstic aquest poema i molt engrescador i animant. VISCA LES VACANCES!, encara que em resten dues setmanetes per començar-les. Molt bon estiu, Isabel.

VEstrada ha dit...

Molt bonica la poesia. la posarem en el nostre bloc de tercer cicle citant l'autoria i l'enllaç a la teua pàgina.

Isabel ha dit...

Visca, visca! Ferran, és el millor de la feina; les vacances ens permeten sedimentar el que anem aprenent, alimentar el nostre bagatge i dissenyar projectes de futur...

Isabel ha dit...

VEstrada, gràcies i bon estiu!

M. Roser ha dit...

Hola Isabel, ja t'he trobat...Ara et recordo, del bloc de l'Olga!
Quin poema tan preciós, parles de les coses quotidianes de qualsevol dia de vacances, amb paraules planeres i entenedores, ara sé perquè t'agrada la Joana. Em sembla que me'l guardo , amb el teu permís, segur que algun dia em podrà ser útil.
Bon estiu.

Isabel ha dit...

Hola Roser!hem parlat pels blogs alguna vegada... Jo et segueixo, tot i que no faig gaires comentaris. I el meus poemes, a la teva disposició.
Bon estiu!