Quan arriba l'estiu...

Quan arriba l'estiu

i ensumem flaires dolces.

Quan arriba l'estiu

i el cel emblaveix sobre els sostres.

Quan arriba l'estiu

i som bitxos del grup de les cuques

sabent que a l'estiu

tota cuca, tota, viu.

Quan arriba l'estiu

les nits són brillants,
els dies ens regalen

tempestes sobtades

i ensumem l'olor picant de la sal

barrejada amb aromes d'algues vora mar.
Es dauren els camps,
les polsegueres s'escampen
pels camins de la calor
entre flors i espigues als marges.

Arxiveu, quan arriba l'estiu,

l'estoig i els deures al fons del calaix

i ja sou vent entre els arbres

o espeleòlegs per estranyes coves llunyanes,

sou ara onades a qualsevol oceà

i flors blanques al voltant d'un pou artesià.

Sou, a caprici dels llibres, éssers del demà,

aus migratòries cap al continent africà

o bacteris que el plàncton transportarà

fins a unes illes volcàniques est enllà.

Viureu mil històries viatjant al tren de les lletres,

els gelats tindran gust de suc tropical,

la vostra mirada albirarà l'univers sideral

i cada jornada serà d'aquell color especial

que pintarà els quadres al vostre personal
museu secret memorial.