Que els mots em sorprenguin

M'agrada que els mots em sorprenguin, 

que surtin apretats com els gotims del raïm,

per atorgar estiu, suc i volum als poemes;

implicats, com les encadenades dolces cireres

per estirar fins a l'infinit les idees que penses;

flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids

com els rierols que acaronen les pedres

i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes

els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,

que surtin, que saltin, que ballin, que volin,

que m'omplin la vida de lletres i somnis,

de passats i presents i molts esdevenirs, 

de mons paral·lels, de versos primers,

que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.

M'agrada que els mots em sorprenguin.