dimarts, 14 de juliol de 2009

Serena és la tarda





Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.

No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.

Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.


***

8 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Aquest vespre la caramelització sortirà un xic "tallada". Sant Pere vol tornar a fer revetlla des de dalt!

Ara, seriosament: t'ha quedat preciós!

---
Potser em faré pesada, però escrius unes boniques paraules que si a més les acompanyessis amb una imatge la convinació crec que seria exquisida.
Perdó!

;)

poesiaula ha dit...

res, tu digue'm... i com retrato jo la caramelització de la nit????

poesiaula ha dit...

Assumpta, ja està. Foto d'arxiu.

- assumpta - ha dit...

Je,je
Isabel, anava a fer els deures...
i a l'entrar veig que ja els has fet tu per mí!

P E R F E C T E !!!!!!!!!!!!

;)

- assumpta - ha dit...

I a més, ens anem creuant!

:)

poesiaula ha dit...

jeje, tenies raó... la nit ens ha sortit agualida.

- assumpta - ha dit...

Al pas que portem... això ja sembla un xat!

Potser caldrà que pensis alguna manera de "retratar" amb paraules el sol ixent... perquè al pas que portem d'aquí una estona ens atrapa el dia.

Pd. És nota que estic de baixa?
aaaiiisss!

Bona nit!
;)

poesiaula ha dit...

nanit!