Ja no sabem
si és la nevada
o l'ametller
de florida blanca;
és, però, la visió més clara
que ens rep en sortir de casa.
I cap al vespre,
matisos de rosat
als pètals de l'arbre
i als núvols de marbre.
Remors de colors
tènues del febrer
que acluca l'hivern
entre els flocs i el fred.
***
2 comentaris:
molt bo :)
com que no remet el fred, li he de dedicar molts poemes!
Publica un comentari a l'entrada