Viuen els monstres
als llacs més calmats,
els desperta la lluna
quan comença el maig.
Aixequen onades,
treuen bilis pel nas,
esquitxen mesquineses
tot al seu voltant.
I els guardes dels parcs
no tenen pas potestat
per reduir-los, quan surten
els bitxos esverats.
Cal mirar llavors cap a dalt,
veure els núvols, volar alt.
I esperar que una pedregada
foragiti l'immens odi dels dracs.
als llacs més calmats,
els desperta la lluna
quan comença el maig.
Aixequen onades,
treuen bilis pel nas,
esquitxen mesquineses
tot al seu voltant.
I els guardes dels parcs
no tenen pas potestat
per reduir-los, quan surten
els bitxos esverats.
Cal mirar llavors cap a dalt,
veure els núvols, volar alt.
I esperar que una pedregada
foragiti l'immens odi dels dracs.
Hem de fugir de llurs atacs,
allunyar-nos dels llacs
i buscar la calma a les muntanyes,
els rius, les valls, les carenes o els prats.
***
7 comentaris:
Els dracs n'haurien d'aprndre de la fera ferotge, que devem ser nosaltres...
Ui... què diver! dracs, monstres, la fera ferotge... nosaltres la fera ferotge?
Jo em pensava que nosaltres érem la princesa...
Els llacs no són tan idíl·lics com sembla. Però em quedo amb Puff el drac màgic.
Rafel, estem d'acord!
La fera ferotge som nosaltres, si. Puff és el nostre líder.
Però els monstres continuen amenaçant...
Nosaltres no podem ser princeses, que som republicanes, hehehehe...
Les nenes republicanes també es disfressen de princeses... què et creus? que només ho fan les presentadores de la tele?
Publica un comentari a l'entrada