diumenge, 12 d’octubre de 2008

Poema del rellotge


Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...


T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.


Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.


Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.


Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.