dissabte, 10 d’octubre de 2009

Que llisqui el temps

Deixar que llisqui el temps,
sentir el tic-tac del rellotge
o la sintonia del noticiari...
***
Descobrir blau entre els núvols
quan la pluja s'escapa del cel,
patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.
***
Veure després com surt un sol sol,
i no nou, com hi ha al mapa del temps
que ensenyen a la tele els meteoròlegs.
***
I esperar que la foscor
ens bressoli els somnis,
i la nit arribi a poc a poc.
***

4 comentaris:

Sàlvia ha dit...

Quin relax de poema, conforme vas llegint produeix unes sensacions...fantàstiques. Una vegada més, felicitacions artista.

Besadetes

poesiaula ha dit...

moltes gràcies, Sàlvia! és que l'he escrit avui, un dissabte sense presses...

b7s

Arare ha dit...

"quan la pluja s'escapa del cel"

és genial!

poesiaula ha dit...

és tal qual...