Deixar que llisqui el temps,
sentir el tic-tac del rellotge
o la sintonia del noticiari...
***
Descobrir blau entre els núvols
quan la pluja s'escapa del cel,
patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.
***
Veure després com surt un sol sol,
i no nou, com hi ha al mapa del temps
que ensenyen a la tele els meteoròlegs.
***
I esperar que la foscor
ens bressoli els somnis,
i la nit arribi a poc a poc.
***
4 comentaris:
Quin relax de poema, conforme vas llegint produeix unes sensacions...fantàstiques. Una vegada més, felicitacions artista.
Besadetes
moltes gràcies, Sàlvia! és que l'he escrit avui, un dissabte sense presses...
b7s
"quan la pluja s'escapa del cel"
és genial!
és tal qual...
Publica un comentari a l'entrada