Poema dedicat a tots
els usuaris de la poesia,
poetes, lectores, lectors
i fades-madrines del món dels mots.
S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.
I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.
Les capturen els poetes,
les ensumen entre la pluja
i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.
Rimen, les ordenen al cos del vers,
els hi atorguen la bellesa feta ritme
i fan dels poemes obres d'art.
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.
I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.
Les capturen els poetes,
les ensumen entre la pluja
i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.
Rimen, les ordenen al cos del vers,
els hi atorguen la bellesa feta ritme
i fan dels poemes obres d'art.
***
5 comentaris:
preciós!
ara q he perdut TOTES les fotos de l'ordinador m'he d'espavilar amb els mots...
tu també has perdut les fotos? :(
sí... el disc dur del portàtil és un monstre destructor mare de totes les corrupcions. Ni el millor informàtic del món me les ha pogut salvar.
Sort q tinc guardades algunes a d'altres suports, pr només algunes...
igual que nosaltres amb les de l'estiu, snif... només ens en queden algunes (les que vam salvar a un disc dur extern) els nostres informàtics de capçalera tampoc no ens han pogut salvar les altres...
Publica un comentari a l'entrada