dimarts, 9 de juny de 2009

Ens catapulta el temps

Ens catapulta el temps
a fruir de les vacances
quan la calor s'instal·la
als nostres cossos i cases,
quan el solstici ens porta
l'estiu, aquest periode sobirà
que ens fa a tothora bategar.

Aquest període sobirà
que en regala llum a dojo,
sol a discreció
i ombres de luxe sota els arbres.

Ens regala hores d'oci,
festes, balls,
revetlles i rebombori.

Banys i nits al ras,
música de les constel·lacions
moltes llunes allà dalt,
i alguna pluja d'estels
entre foscors de somni.




***

2 comentaris:

Irene ha dit...

he publicat aquest poema al meu blog, i m'agradaria posar que és d'aquesta pàgina amb un enllaç d'eixos però no sé molt bé...i és que molta gent s'hi ha interessat, perquè és molt bonic...

Intentaré posar l'enllaç per fer una comunitat que hi pugui parlar sobre la poesia si es puguera... Si em pots donar alguna idea ho agrairia ja que aquest blog és dels millors que conec...

Gràcies!

poesiaula ha dit...

Moltes gràcies tu, Irene.
Crec que és difícil encabir el meu blog a un eix determinat; penso que seria millor establir una categoria autònoma estil "poesia per nens i nenes".
Entraré amb calma a llegir el teu blog; el conec, però no amb gaire detall.