Quan la llum d'estiu esdevé trista,
quan el sol s'amaga rera la vida
quan el dia s'aixeca cansat
és què s'acaben les vacances
i les reixes dels horaris et travessen el pervindre.
Quan el calendari pren protagonisme
i les setmanes són pous de fang humit.
Quan el matí té cara de rellotge
i la nit forma de llit.
Quan prescindeixes de mirar la lluna
i els núvols t'ignoren quan passegen,
es què s'acaben les vacances.
I les reixes dels horaris et travessen el pervindre
en oxidar-te els teixits viscerals per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada