Poesiaula: Tresor

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.

fanal blau ha dit...: m'arriba l'aroma!; 11:28 p. m.
Carme Rosanas ha dit...: Tot i el seu color
semblen amagar-se
còmplices les molses; 12:03 a. m.
zel ha dit...: caparró molsut
humit de pinassa lleu
menjar exquisit...; 12:19 a. m.
Clidice ha dit...: m'agrada això "d'ancorar-nos la mirada", quan véns de buscar-ne continues fent-ho, fins i tot en la gespa del parc. costa una mica "desancorar-se" ;); 11:41 a. m.
Isabel Barriel ha dit...: fanal blau, tens bon olfacte...
Carme,especialista en descobrir complicitats...
zel,quin plaer!
Clidice, i quan al llit tanques els ulls, t'omplen tot el cap. No?; 10:44 p. m.