statcounter

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Tresor



Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.


5 comentaris:

fanal blau ha dit...

m'arriba l'aroma!

Carme Rosanas ha dit...

Tot i el seu color
semblen amagar-se
còmplices les molses

zel ha dit...

caparró molsut
humit de pinassa lleu
menjar exquisit...

Clidice ha dit...

m'agrada això "d'ancorar-nos la mirada", quan véns de buscar-ne continues fent-ho, fins i tot en la gespa del parc. costa una mica "desancorar-se" ;)

Isabel Barriel ha dit...

fanal blau, tens bon olfacte...
Carme,especialista en descobrir complicitats...
zel,quin plaer!
Clidice, i quan al llit tanques els ulls, t'omplen tot el cap. No?