Li pentina al gat el pèl
la brisa suau o el vent,
s'arronsa si té fred
per harmonitzar amb el hivern.
Defuig pacient
les pluges i les nevades,
s'amaga a les cantonades
quan cau aigua del cel.
Espera el sol més lluent
per presumir de cabellera,
que brillarà, com si es tractés de la foguera,
il·luminant de nit la foscor extrema.
2 comentaris:
Al Xat li ha agradat molt, no s'ha mogut de la meva falda mentre llegia el poema :)
No ha aplaudit al final?
Publica un comentari a l'entrada