dimarts, 27 d’octubre de 2009

Amb cara de por

Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.


I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.


S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...




3 comentaris:

Arare ha dit...

argggggggg!

però per la castanyada, eh?

res de jalouin!

poesiaula ha dit...

aquest és de jaluinnnnnnnnn, ho diuen els eskelets que m'envolteeeeeeeeeeeeennn...

poesiaula ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.