És un temps de foc i flames,
de torrar pinyes i castanyes,
d'explicar històries de por
i fer la festa gran de la Tardor.
Carabasses als fruiters,
raïm, magranes i fantasmes,
cops de vent i fulles mortes
que ballen amb aires de tristor.
És la festa de la vida,
és la festa de la mort,
és la festa que ens convida
a fruir de tants colors...
Panellets i enrenou a casa,
nit de finestres i portes tancades,
plugim, i al cel alguna nuvolada.
Esclat al foc de castanyes mal tallades.
Aromes de bosc i de bolets,
d'herba humida i de pluja amb vents
enfeinats que matinen amb l'albada,
i sopars de llarga sobretaula.
2 comentaris:
¡CUANTOS, CUANTOS, CUANTOS RECUERDOS!, ...aùn tengo el sabor en la boca...y el aroma...¡que aroma!
saludos cordiales
p.d. quise ponerme como seguidora....pero algo pasa...
gracias Adelfa.
Creo q todo va bien...
Publica un comentari a l'entrada