dimarts, 20 d’octubre de 2009

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,
esperar que el cel
vagi aclarint,
que el sol aparegui
precedit per llums
canviants i inversemblants,
acolorides i brillants
que només poden sortir
de la vareta d'una fada,
o dels somnis d'un mag.



Colors d'ambre ancestral,
rosats fugint als taronges,
albada que a ciutat
sembla cinema inventat.



Colors que a poc a poc
es van concentrant
als blaus ben convencionals,
d'aquells que et conviden
a sortir de casa i accelerar els pas.



Els blaus dels primers freds,
els blaus tardorals,
els blaus que al cel
comencen a pintar
la monotonia
i el - ves, què hi farem? de cada dia.