statcounter

dissabte, 31 d’octubre de 2009

S'acaba l'octubre;
la vinya s'adorm,
el bosc s'arreplega
i els cims seran blancs
qualsevol albada
mentre madura el most
a la barrica més bona
i el vi novell ens sorprén
fluint de nou ben d'hora.


El temps no té rellotge,
la natura s'esmuny
i nosaltres correm
fent carreres amb els moments;
som sovint sords i cecs,
no sentim com marxen els ocells,
no veiem els matisos del cel
ni la llum dels capvespres.


S'acaba l'octubre,
i els mesos vindran
amb l'ordre de sempre,
primer serà el torn de novembre,
i de seguida, ens atraparà desembre.


2 comentaris:

merike ha dit...

Un bon poema per avui, gràcies!

poesiaula ha dit...

Celebro que t'hagi agradat, Merike.
Gràcies pel teu comentari,
Isabel