dilluns, 26 d’octubre de 2009

El primer constipat

El primer constipat



m'agafa per sorpresa,



em surten fluïts pel nas



i la tos estentòria s'hi repenja



per omplir d'horribles sons



i folls sorolls el meu entorn.







No em falten els esternuts



ni la veu d'ultratomba



que des del misteri retomba



i provoca massa ensurts.







Prenc taronjades i aspirines,



vull guarir-me en pocs dies!








2 comentaris:

Clidice ha dit...

vaja! cuida't! i no t'hi amoïnis si algú et mira amb sospita, són els signes dels temps ;)

poesiaula ha dit...

això meu és afany de protagonisme i de llibertat... tohom em diu: ai! vigila, ves al metge! tens febre?...i jo els hi estossego a sobre i axí s'aparten i augmenta el meu espai vital.