Queda el crepuscle endolcit
per la olor de flors obertes,
absent enguany el gessamí...
De flors de Sant Pere és la flaire.
No és pas fortuït,
és l'aroma necessària
per evocar un antic sentit
que esborra paraules,
que rebutja els mots,
que sols demana un silenci infinit.
És efímera la flaire,
i permanent el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada