statcounter

dijous, 18 de febrer de 2010

La neu

La neu cau abundosa,


abraça branques i temps


sota el vol baix de l'alosa


que divisa el tel blanc del cel.




El silenci de les volves


en volar a caprici d'un boirós vel


ens musica pau amb veus


que ens aixopluguen cada vers.




I cantarem un poema


lloant el foc i la llenya


rimat per la duresa del fred


i la fe en la primavera ja propera.




I la neu, esglai sobre del paisatge,


romandrà fins que el blau més intens


ens regali sol a tot l'engranatge,


i tanta blancor s'esvaeixi
o
amb la calidesa de l'oratge.






*****




4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

dolça, tendra, màgica, blanca, la neu

poesiaula ha dit...

la llàstima és que a Barcelona no acaba de caure...

Carme ha dit...

Per més que la pobra neu hagi acabat comercialitzada, artificialitzada i trepitjada... mai no perd la màgia ni el l'encant. Quan fa que no veig una bona nevada? M'encantaria. Aquell silenci especial de la neu, que sempre continuo enyorant.

poesiaula ha dit...

Carme, sempre ens queden els relats, els records, les pel·lis...i clar, l'esperança de que ens caigui una solemne nevada d'aquelles que ens agraden.