A la cerca

Se'ns acaba un mes d'inici,
el que ens aboca ja al futur,
el que ens embala a la cerca
al cel de la primera oreneta,
d'un esclat imminent de la primavera.

Del desgel sota la llum hivernal sobre la terra,
de les nits que t'esclafen al llit,
dels migdies que t'estarrufen al sol,
de projectes florals al jardí,
de bunyols ensucrats, dolços de vent,
de nevades despistades als cims,
de matinades blanques,
de vespres amb cels filagarsats,
de la farigola amb flaires blaves,
d'herba tendra que comença a reeixir,
de boscos que espavilen,
de demàs cada dia més il·luminats,
de sortir del cinema al xàfec inesperat...

I ens regalarà el calendari un canvi,
entrarem a fruir del febrer
de les disfresses i dels primers espàrrecs als marges,
de la feina continuada, densa, concentrada i sagaç,
distanciada de les vacances
-les passades ho són molt
i les futures encara lluny-,
de les carxofes arrebossades,
de les bufandes o els colls alts,
d'anar a la platja a mirar el mar,
de podar el roser, l'hibiscus i l'olivera,
d'esperar que esclati l'estrelitzia,
que procreï la merla
i que s'aixequi el sol a la mateixa hora que jo.