Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella
per recomposar nostre món.
Vesteixen les tardes d'ocres sota els núvols
i els dies feiners de blaus entre enyors.
Les nits, de somnis pintant els udols
i de tots els colors els sobtats records.
Vesteixen de pluja els capvespres,
les albades, de sol, poncelles i flors;
les paraules perdudes, de cançons d'amor
i els mapes de pobles àvids de nous noms.
A cada vers,
la vida amagada.
A cada estrofa,
el desig d'anar enllà.
Al cor del poema,
un regal a desgranar
bategant-nos a ritme d'estrella
amb la nit perfumant la Terra...
Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella.
***
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada