dissabte, 15 de maig de 2010

Música

So que esculpeix el temps

amb silencis que el dimensionen

a un espai ple

de sonors documents.



Melodies reconegudes,

pulsacions rítmiques a l'aire,

ones invisibles. Sons...



Poemes sense mots.









2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

No, dona, no, sense mots no el podries dir ni escriure. Has de tenir més fe, que ja demostres quan escrius sovint.

Una abraçada.

poesiaula ha dit...

Olga, és que de vegades jo sóc molt dràstica!