So que esculpeix el temps
amb silencis que el dimensionen
a un espai ple
de sonors documents.
Melodies reconegudes,
pulsacions rítmiques a l'aire,
ones invisibles. Sons...
Poemes sense mots.
Melodies reconegudes,
pulsacions rítmiques a l'aire,
ones invisibles. Sons...
Poemes sense mots.
2 comentaris:
No, dona, no, sense mots no el podries dir ni escriure. Has de tenir més fe, que ja demostres quan escrius sovint.
Una abraçada.
Olga, és que de vegades jo sóc molt dràstica!
Publica un comentari a l'entrada