dilluns, 24 de maig de 2010

El teu tros de cel

Que sigui el teu tros de cel
un espai profund i ampli,
amb colors i els reflexs
que la llum canviant desitgi.
*
Que sigui el teu tros de cel
un temps dolç de gaudi
amb minuts rics i eterns
per fer poms aromàtics d'infinit.
*
Que sigui el teu tros de cel
el més voluminós diccionari
amb mots per definir
els instants màgics a diari.
*
Que sigui el teu tros de cel
un cau de núvols savis
per regar amb pluja els moments
i ombrejar-te els camins.
*
Que trobis veus i silencis,
saviesa per interrogar
a la natura pels motius de la bellesa,
i llarga vida mimada per la sorpresa.
***

4 comentaris:

Striper ha dit...

De vegades tenim aquest trs de cel i l'absurd de no volguer alçar la mirado per sobre un nuvol ens impedeix veurel.

GURMET ha dit...

Totes aquestes paraules tant poeticament amanides m'agraden estan escrites amb el cor de segur que has tingut un bon cap de setmana els bons artistes, musics, pintors, poeteses com tu, cuiners , plasmen els seus sentiments a l'obra i tu ho has fet amb aquest poema.
Aquest ultim poema PRECIOS!!!

Que trobis veus i silencis,
saviesa per interrogar
a la natura pels motius de la bellesa,
i llarga vida mimada per la sorpresa.

poesiaula ha dit...

Striper, es qüestió d'anar descobrint tantes i tantes possibilitats...

poesiaula ha dit...

GURMET, crec que els meus versos estan inspirats pel desig. Intento transformar les escales de grisos en una paleta de colors incandescents...