 |
| Un gat petit als antics murs de les ruïnes fenícies de Tir (Líban) |
Quin esclat!
Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,
sóc poeta dia i nit,
sóc poeta de bastida,
xuclo versos a la vida.
M'arrosseguen sempre els mots,
m'incorporen a una dansa
generada per la vista i l'oïda.
Quin esclat!
I m'estiren cada dit
per acaronar les lletres,
que romanen al teclat
mentre fan coreografies.
limitades per la tinta.
Quin esclat!
Us convido a aquest ball
us convido amb alegria,
doncs viure fent poesia
us il·lumina el terrabastall
de la quotidiana travessia.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada