Fan escales els mots,
hi circulen els fets;
cap amunt pugen àgils
cercant arguments,
adduint uts i ets.
Cap a baix, busquen mots
per localitzar solucions als errors.
Troben baranes modernistes,
troben decorats graons,
troben a voltes ascensors.
Troben sempre prèvies reflexions.
I pugen, i baixen
o escalen de cop,
cauen de vegades
al pou cec dels vells mots...
***
4 comentaris:
Posen soriures a la cara
de vegades llagrimes a les galtes..
i descriuen instants que se'n van
Benvolguda Poesiaula, ¿el teu nom és perquè assisteixes a una Aula de Poesia? ¿O perquè amb els teus escrits formes una aula? M'agradaria saber-ho. Gràcies.
Olga, el nom Poesiaula va sortir del meu dia a dia laboral; jo anava escribint poemes adreçats als meus alumnes de primària.
I com que tal i com els anava fent, se m'anaven perdent per calaixos i papereres, i un bon dia vaig descobrir el món dels blogs,
sense pensar-m'ho dues vegades, vaig estrenar aquest Poesiaula. D'això ja fa uns anyets...
Publica un comentari a l'entrada