divendres, 13 de març de 2009

I la ciutat brillava

Núvols prims filagarsats
posaven rosa al cel més clar
que pintava lluminós el vespre.
S'encenien els fanals, i la ciutat brillava.

Cada vehicle, al seu pas,
tots els vianants pels camins aleatoris
que el destí els hi posava pel davant
i jo allà al mig, amb indecisió, parada.

Vaig ser moto, gos i furgoneta,
rodamón amb el carret del supermercat,
banquer repentinat de corbata i cartera,
senyora trista encartonada d'un marquesat,
lluna, foscor, meteorit i estrella,
rètol fent pampallugues i bicicleta.
Vaig ser tot allò que circulava
per gaudir dels circuits que m'oferia la mirada.

Dels circuits que m'oferien les mirades.