Ja som a la tardor

Quan els mots 

respiren intempèrie

i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits

allargassen la foscor

i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins

ens regalen frescor

i la son mandra i por.

Quan el bosc

i el fang i el foc i el vent 

i les fulles parranderes

fan un món.

Quan passa tot això,

diem: oh! ja som a la tardor...