dijous, 12 de novembre de 2009

Cauen versos

Cauen versos de les branques,
cauen mots del castanyer;
fulles seques que s'estimben
i castanyes sobre el groc serè.
S'amaguen entre ombres,
i s'escriuen sobre el fang;
s'esborren amb les pluges
i s'obliden a l'hivern.
Cada tros de branquilló
i les pinyes i el boix
les cireretes d'arboç
i les pedres i els socs
i els arbres que no perden la verdor,
i les mallerengues i els tudons
son els noms presents al bosc
i fan versos que ens expliquen la tardor.
I no es cansen
ni de nit ni sota el sol,
que perviuen a la Terra,
aquesta nostra excelsa mansió.