Som llogaters de la Terra,
som usuaris del món;
sota el cel parlant llaurem l'aire,
ens sobreviuran els mots a tots.
El mot que anomena l'efímera flor,
cada un dels noms
dels ocells i els insectes
i les criatures del bosc. Cada arbre,
cada fruit, la llevantada sobtada,
les tempestes, els llampecs i els vents.
La tristor i la sorpresa,
tots els sentiments,
les pedres i les roques
batejades amb estricta precisió...
Perviuran les paraules
fortes contra l'extinció
de tantes espècies fràgils
que ens il·lumina a diari el sol.
Som artistes sense contracte,
som aprenents de poetes i somniadors.
Som llogaters de la Terra,
som usuaris del món.
2 comentaris:
Ho som, ho som, Isabel, per això hem de preservar-lo i estimar-lo, tot ensenyant la mainada amb l'exemple! Petons sincers i gràcies per compartir aquest bell poema tan ple de sentiment humà!
feia taaaaaaaaaaaant de temps que no podia entrar a posar-te comentaris que gairebé havia oblidat com es feia!
El que m'ha agradat més és això d'usuaris del món i llogaters de la Terra.
Ja cal que la deixem ben endreçada o quan arribin nous llogaters s'ho trobaran tot fet un nyap... pobres néts i besnéts d'uns usuaris gens conscienciats!
el poema és brillant, com tots els que fas!
Publica un comentari a l'entrada