Foto: núvols etíopsM'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.
M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.
M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.
M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.
M'espantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada