Tinc un roser ple de poncelles
que va florir el mes d'abril;
li van sortint un munt de roses
per lluir un roig intens al meu jardí.
Tot l'aroma es concentra
als mil pètals que han florit,
els veïns tindran enveja
en veure el que jo us dic.
Ningú no podrà tallar les flors,
que les punxes les defensen.
Ningú no podrà oblidar l'olor,
que és solemne el seu record.
I per sempre romandrà
una imatge perdurable
d'un roser diminut i delicat
que regna a casa al mes de maig.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada