statcounter

dimarts, 14 de desembre de 2010

Les paraules



Han niat sota el cel les paraules,
viuen trenades als arbres del bosc.

Són la veu del vent a les branques,
són remor de les flames futures als troncs.
Són l'alè boirós de les bruixes,
són aroma de flors al cabell de les fades,
són raigs fugissers de la posta de sol...

Cerco embrancades a les herbes les lletres,
hi trobo amagats els rítmics i compassats mots.

I quan la nit amaga amb la lluna els misteris,
volen incerts centenars de mots fets poemes.

Els atrapo,
els escric;
són ales àgils de la veu,
són esquitxos i llums dels estels.

Són natura viva escampada al paper.


***

5 comentaris:

Rafel ha dit...

i quan el vent les despenja fan enjogassats rodolins sobre galerades de sotabosc.

Alyebard ha dit...

no sé com t'ho fas, però altre cop fantàstic tant el poema com la foto!

Carme ha dit...

Bona atrapasa de mots!
T'ha quedat un poema molt maco!

Clidice ha dit...

paraules i vida, sempre entortolligades :)

Isabel ha dit...

Rafel, entre la flaire matinal de la sajolida i aromes d'apostrof...

Alyebard, jo tampoc ho sé...

Carme, què bé que t'agradi!

Clidice, i acaronades pels matolls o banyades en gebre...