Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.
9 comentaris:
Alaaaa! Què trancendet t'has ficat. Espero que siga per el canvi de clima i no per altres motius.
El poema és bonic i, en el fons, optimista.
Besadetes
Realista, senzillament realista...
Bona tarda,
Em permeto copiar aquest poema en el post d'avui.
Avui és un dia de record, i aquestes lletres em semblen molt ben teixides!
Gràcies
Viva Franco catalufos gilipollas si me borrais el comentario os tiro la pagina que soy hacker y os puedo hackear la cuenta bancaria hijos de puta
AMB al permis d la autora , l'agafo prestada, si no te cap problema. gracies anticipades.
i dit aixo vuldria dir dues coses,al HACKER DE PACOTILLA,,NOM'AGRADE FICAM AL MITCH pero dirli que soc catala, i no soc gilipollas, ees mess reto al hacker, que la amenaça q a fet aqui, me la faigui amb mi, ide pas es portilameva compta bancaria, mamaracho, , que vijili ell qmai se sap qui ja al altre costad de un teclat,dit aixo gracies a totsi perdo si e molestad
Publica un comentari a l'entrada