Es filtren per les escletxes,
s'esmicolen,
fugen eteris de l'espai,
devenen font d'esplai,
traspuen el temps,
flueixen pels sentits
desbordant paràmetres
els mots, oh! vells amics.
Opten per la independència
i de cop i volta fan conglomerats:
necessiten solidària companyia
per precisar fi acotant significats.
Demanen majúscules i accents
per a ser elegants, lluïts i solvents.
Són oportuns, destaquen per l'eficàcia
i per sol·licitar ajut a l'oblit dels vents,
són bàlsam a voltes, són teràpia,
son foc, bombes volcàniques
o les punxes de l'acàcia.
Festegen amb les tecles,
s'inverteixen al mirall,
són articulació, són tinta i són sons,
són pels poetes les veus del cor,
són... els molt estimats mots.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada