dimecres, 1 de febrer de 2012

La llum de febrer





Ens entra a la vida la llum de febrer,
l'imminent cant de l'ametller,
la blancor arreu escampada
i mil promeses de nous verds...

Ens entra a la vida febrer
oferint-nos creixents jornades
per l'alegre oratge esvalotades
i pintades al nostre calendari 
amb la tinta gris d'estricta calma.

Flaires dolces al camp
dels calçots que es torren,
dels colors que fugen,
de la neu que es fon,
de les flors que surten,
dels cargols que van,
del sol que torna,
d'un cel que trona,
del núvol que escampa,
dels borrons que esclaten,
dels arbres que s'abillen i dansen...




6 comentaris:

Ferran Arizcun ha dit...

A Girona, aquests matí, sí que es pot dir això de "la blancor arreu escampada" perquè tot és cobert d'una bona capa de neu.

Isabel ha dit...

qué bé Ferran... La natura és canviant!

M. Antònia ha dit...

M'agrada, l'estrofa final dóna sensació de rapidesa, de "tot alhora", però diferent en el temps.

Isabel ha dit...

M.Antònia, les coses passen amb rapidesa a través de la calma poètica...(són coses del ritme)

Imma Cauhé ha dit...

Creiem saber que passarà cada mes, cada estació, però després ens adonem que passen coses inesperades, diferents a altres anys, i es que tot evoluciona fins nosaltres que les mateixes coses les veiem amb altres ulls.

Isabel ha dit...

Imma, i que per sempre les sorpreses ens regalin novetats! (o que les novetats ens regalin sorpreses?... no sé...)