Tres conills

Tres conills del bosc
han vingut a viure a l’hort
mengen les pastanagues,
mengen el fonoll,
mengen les remolatxes
i dormen amb confort.

Quan volen fruita dels arbres,
queden els conills a sota quiets
i esperen que les llencin els ocells,
que essent tan llaminers saben fer anar el bec.
El pitjor és quan volen figues,
doncs l’àvia se les menja totes,
que és la iaia una fan de la figuera
en té per ella una gran fal·lera,
i no l’importa deixar els tres conills fent salivera.

Viuen aquí tranquils
segurs, protegits dels trets
i ufanosos de ser els rossegadors
més afortunats del bosc.

Caminava la princesa pel bulevard

Caminava la princesa pel bulevard
mentre els cuiners s’afanyaven
a preparar-li sucs i orxates,
amb mangos, carabasses i papaies,
litxis de la Xina,
de Madagascar, vainilla,
avellanes de Constantí,
xufles d’Alboraia,
canyella de Jamaica
i sucre tropical de canya.

Provà la fina dama un glopet de cada got
i premià amb un somriure el que més li va agradar.

L’endemà tot el servei li preparà gerres plenes
i palanganes i galledes del suc que ella havia triat
i en veure la princesa que no podia opinar
li va agafar tal enrabiada que no parà de plorar.

I es que a les princeses que van pels bulevards
i a les persones que caminem pel carrer
ens agrada tenir molts sucs per poder provar.

Plat combinat

Una fulla de julivert,
dues cireres grans,
tres cacauets pelats,
quatre mongetes seques,
cinc pèsols estofats,
sis grans de pebre negre,
set polsims de sal,
vuit didals de canyella fina,
nou pinyons torrats,
i deu flors de tarongina.


I així les fades del bosc
juguen contant les dosi
de tot el que menjaran
quan tinguin gana,
que acostuma a ser un cop per setmana.

La resta de dies tenen prou les fades
amb ensumar les flaires
de la molsa humida, la resina dels pins,
els bolets de tinta i els estels de nit.

Un cistell ple de bolets

Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
l’olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics per menjar-ne a la vesprada.





























Boletaires



Camagrocs i pinetells,
rossinyols i l’ou de reig
han sortit del terra humit
per omplir-ne els cistells.

Matinaran els boletaires,
aniran lleugers al bosc,
buscaran sota els matolls
i trobaran o no el tresor.

Això passa a la tardor,
que és el temps de fred o no.







Reguitzell de rovellons

Molsa i heura,
fang entre les pedres,
camagrocs a la pineda
i, tocant al prat, la sorpresa:

Un reguitzell de rovellons
que aixequen l’herba
i tímidament surten al món
m’ofereixen sa existència;
els tallo a poc a poc
mentre passejo la mirada pels voltants
i se m’acumula, oh!, de cop la feina
doncs apareixen allà dos o tres bolets
més amunt, vora el mur, hi ha quatre o cinc més.
I sota l’esbarzer es transparenten dos o tres.

Llueixen taronja entre el verd
fins que els poso al cistell...

Escalivada

Van celebrar un casament el pebrot i l’albergínia,
i es feren un palau residencial de nom “Escalivada”.
Eren els convidats la patata i la ceba mudades,
un setrill molt elegant, la forquilla amb llaçada,
un saler oceànic molt viatger i una copa de cristall tallada.

Entraren a la cerimònia a l’hora acordada
i es va colar al banquet una sardina dissecada.
Tothom cridava: -Que marxi l’arengada!!!!!!

Va sortir el majordom esbojarrat per defensar-la,
deia que en venir del mar portaria l’alegria
i es van posar a ballar el majordom i l’arengada.

.................................

Des d’aquell dia el pebrot i l’albergínia
es banyaren plegats amb oli d’oliva al plat
en presència de tots els convidats.

Esberlada la magrana

Esberlada la magrana,
caducat el seu secret
s’ha obert i ja trencada la pell
respon a l’aire mil preguntes
guardant el suc dins de cada cel·la
com cuida els ous al niu la merla.

Fruites i verdures per infantil

Orígens

Els pinyons, de la pinya
i el raïm, de la vinya,
les olives de l’olivera
i el meló de la nevera.



Als marges, els espàrrecs

Als marges, els espàrrecs.
Els bolets i les castanyes i els pinyons al bosc
com les maduixetes i les cireretes d’arboç.




Una amanida


Farem una amanida
amb enciam de la primera florida,
pastanagues, remolatxa i quatre olives,
unes gotes de llimona, oli i sal de les salines;
la posarem a una safata
feta de vidre i plata.




Sopar


Un remenat d’alls tendres i carxofes
tot tallat molt prim i fi,
un sopar per compartir.
Millor que un sac de garrofes!




Qui menja què?

Meló amb pernil,
menú de ric.
Síndria amb mortadel·la
per tota la parentela.


Menú de monstre

Caramels d’all,
caramels de ceba,
xiclets d’arròs,
gelats de pebre,
canalons de sol,
croquetes d’arena.



Calendari


Al gener, calçots de l’hort.
Al febrer, espàrrecs de marge.
Al març, les faves tendres.
Al abril, les cireres primeres
Al maig, maduixes vermelles.
Al juny, albercocs i nespres.
Al juliol, prunes de colors.
Al agost, ametlles i nous.
Al setembre, el raïm més dolç.
Al octubre, el rovelló del bosc.
Al novembre, castanyes torrades.
Al desembre, prunes dins del pollastre.















Judici

Una plata d’albercocs
es barallà amb una safata de nespres.
Tots volien triomfar,
ser declarada la fruita més valuosa
pel jurat del mercat d’aquella comarca.

Van fer una conferència els nespres més vells
dient que duien molt aliment al cor,
i que el seu pare era l’arbre millor.

Tot seguit els albercocs més savis
argumentaren sa tendresa i sa dolçor
i aquella sensació d’haver atrapat el sol.

I els membres del jurat encara s’ho pensen ara,
estan sempre discutint i tenen entre ells una baralla.