Fuig novembre

Fuig novembre,

s'escola per la pica del va ser.

I empeny el temps

cap a un nou recer

fet d'absència i present.

Aquest fred

Qui ha deixat la porta oberta?

d'on ve aquest fred que entra?

No hi ha a la llar prou caliu,

que la llenya crema lenta.

Aneu a cercar pinyes,

branquillons i herba seca

que farem gegant el foc.

Per espantar un fred feroç,

generar hores serenes

i foragitar l'alè gèlid, la tremolor...

Cara de lletra

Cara de lletra

i el dit sobre el text,

la veu que llegeix

els mots del paper.

Amb tota l'energia

a la mirada el xiquet

desxifra la vida

oculta del llibre

amb els sons que ha aprés.

I es meravella

amb històries de bruixes,

prínceps i guerrers,

estrelles de llum freda

o fantasmes que volen pel cel.

Transició

Salta, vola, el vent per damunt de la llenya,

estampa les fulles contra el mur del corral

i escampa el soroll de final de tardor a la vall.

Xiula, renega, rebota, rebufa, destarota el món vegetal

mentre les tardes s'escurçen i el dia s'ofega a la nit hivernal...

Salta,

vola,

estampa,

escampa,

xiula,

renega,

rebota,

rebufa i es calma.

El vent.

Fuig la mirada

Foto: Marbella

Fuig la mirada,

marxa enllà,

que la llum la crida

i la posa a ballar.

Amb pas del compàs

d'un ball ancestral

que ha embogit artistes

pel color divagant...

Paisatge de poeta

No et diem, Xavi, adéu

Foto: desert libi

(Un altre poema que hagués preferit no escriure)

És un regal la vida,

és el barret d'un mag

d'on treieres somriures,

somnis i passos de ball.

I unes ànsies severes

d'anar més enllà,

de viure la Terra

a ritme vibrant.

Et quedares a mitges,

se t'acabà viatjant,

traspassant la frontera

d'on ningú mai ha tornat.

Marxares amb el vent,

la sorra a les parpelles,

les imatges als ulls,

les mirades congelades

i el Photoshop a punt.

No et diem, Xavi, adéu,

parlarem sovint de tu

i del filet de la duna

i de la llera dels rius.

A la llum de la lluna,

contemplant la pluja,

campant al desert,

rient vora mar...

No et diem, Xavi, adéu

Pluja d'hores

Un matí avui ben gris

estrena ja la pluja d'hores

que omplirà de llum el temps

o d'avorriment fangós i trist.

Poemes al balcó

Poemes al balcó
Primeres Jornades de Poesia Infantil i Juvenil
Cocentaina (Alacant) 12-13-14 de novembre 2010

El rostre de la nit

Sortir al carrer de bon matí
per veure encara el rostre gèlid de la nit.
Encarcarat per la foscor, el fred i la por.
Essent sarcòfag pels homeless del món.

Gotes dolces als balcons

Dedico aquesta entrada a les "Primeres Jornadas de poesia Infantil y Juvenil" celebrades a Cocentaina (Alacant) els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2010.

A les jornades, a la seva "culpable", Dolors Insa, i als assistents.

Ha estat una experiència única!

Versos, llums, savis i poetes i savis poetes,

rima de veus amb els sons de vides diverses.

Moltes preguntes,

idees conjuntes,

línees cap aquí,

tallers cap allà,

historietes i secrets de mestres.

Sàlvia llença una pedra vital al llac de les lletres

i ja no s'aturaran mai les onades en cercles

que ens banyen a tots les orelles, les dents i les celles...

Esquitxen gotes dolces als balcons

per fer florir arreu poemes.

*

De nit el món

Foto: serra de Cardó

De nit el món

gira, gira i gira

per fer volar els mots

que has dit de dia,

que són ja record.

I els monstres del bosc

se'ls mengen a poc a poc

quan es disfressen d'arbre

emulant els troncs.

Suc de tardor

Foto: serra de Cardó

Suc de tardor,

brilla la tarda.

Tast de dolçor,

fulla daurada;

cada raig de sol

és pinzellada.

Coure a la vinya,

humitat al bosc,

vespre de nina,

que aviat és fosc.

Ens regala el cel

Foto: el cel i les muntanyes de la Serra de Cardó

El cel és generós

regalant colors.

Ens regala sol,
ens regala núvols,
ens regala llum,
ens regala aigua
ens regala albades,
ens regala esclats
de llamps i tempestes,
ens regala nits
per omplir el món de somnis
i estels brillants
per il·luminar insomnis.

Ens regala espais
per dir aquests versos,
aire fresc i temps
per escriure'n més...

Ens regala el cel.


***

Llum freda

Foto: Fuengirola des de Mijas (Màlaga)

Migdia de llum freda,
núvols densos van venint.
Les ventades són de seda
i al carrer fan remolins.

Poques hores té el dia,
aviat caurà la nit,
les estrelles i la lluna
són les llums del paradís
que contemplen els teus somnis
quan estàs dormint al llit.

Com un polsim

Com un polsim de flors,

com una pluja a l'albada,

com un raig de lluna blanca,

com la llum de mitja tarda.

Així és cada mot

que s'escola entre els altres

per dir coses belles del món

o posar-hi nom

al vol d'una pensada.

Cada dia a primera hora,

quan la lluna és encara present

i el matí un projecte d'immediatesa contrastada,

quan obres els ulls i et rentes la cara amb aigua clara,

hauries de recitar amb veu serena

la rima feta amb paraules de qualsevol poema.

***

Pàl·lid el sol

Foto: Plaça de San Bernabé, Marbella (Màlaga)

Pàl·lid el sol,
llum de novembre
que cau, llum de sempre,
sobre els ocres sentenciats
d'una ombrel·la fràgil i frugal,
d'una ombrel·la efímera, a recer del final...

L'Ebre

L'Ebre, al seu pas per Benifallet

Sembla el riu del pessebre,

sembla un llac màgic del nord,

sembla el bany vespral del sol,

un mirall de llum amb núvols

un corrent d'aigües de plom...

És, però, el nostre Ebre,

aquest Ebre de tots

quan s'apropa ja a la mar

aixoplugant vols de blauets

i de ratpenats després.

***

Entrem al novembre

Entrem al novembre

avançant-nos al matí,

amb les ales desplegades

i l'aroma fresc del romaní.

Les magranes, esberlades,

que ningú les agafa

i cauen a la vora del camí.

Naveguen pel cel els núvols,

ruixen la tarda, pluges i cendres.

Naveguen pel cel els núvols,

pinten de rosa els capvespres.

Naveguen pel cel els núvols,

juguen amb els raigs del sol

fins que s'enfosqueix el món.

I el cel és blau-cel·lofana,

és blau del tot,

amb transparència, esfèric,

profundament majestuós.

Copia el color del mar

quan s'hi submergeix la nit.

I s'allargassen les hores,

i és llarg i ple

i abrupte i cabut

i serè i bell

i valent i astut

el mes de novembre.

És el vermell als pàmpols vells,

és la mel als aurons i als roures,

és el verd brillant de després de la pluja,

és el blanc del pebràs i de la lluna,

és el vent, és remolí de les fulles,

és el silenci al bosc i el repòs...

És el fred de la sorpresa,

és el foc, és la llar encesa,

és la manta de llana

i els mitjons a mitja cama,

és el gat que entra a casa,

és la disfressa que la sang et glaça,

és l'alè del ramat,

és de l'hivern l'antesala

és la tempesta sobtada

és l'or volador a qualsevol plaça...

Jornadas poesia infantil y juvenil programa

View more documents from Salvia.

Una branca de sajolida

Una branca de sajolida
presumeix d'aroma
al mig de l'esbarzer.
Posen vermell
les cireretes de l'arbocer,
i daurat i mel
les fulles del castanyer.