dansant per les quatre estacions.
i de dia, pel cel, el sol.
És llavors quan s'estrena
la nit d'etiqueta
a un cel exquisit
que cada capvespre
llueix infinit.
*
Camins hi ha al cel
que dibuixen els estels
per passejar-hi la mirada
i perdre’s pel seu mapa.
El procés d’enfosquir
s’inicia amb la presència
d’una llum intensa
que destaca al blau marí.
I veiem o no la lluna
eclipsant aquella via
que lluita i ens crida
per abduir-nos fins demà.
En tancar les parpelles
després de reposar-hi els ulls
guardem la imatge arxivada
a la pantalla interna de llum.
Alhora, el silenci de la nit,
el cap fos amb el coixí
i la suau dolçor del llit,
ens conviden a dormir.
La nit fa del mar mirall,
grafit grisenc espès de llum freda,
mentre el penya-segat amb pins entre atzavares
perd amb la foscor protagonisme,
doncs és més espectacular
la lluna duplicada bressolada per les aigües.