M'agradaria

M’agradaria sobrevolar els rierols
com fa en silenci la merla roquera,
i ensumar veloç al vol
les aromes de la pluja en primavera.

M’agradaria ser fada amb una vareta
per esculpir cors als boscos de la Terra.
M’agradaria ser la flor epífita eterna
que creix al sostre de la selva.

M’agradaria viatjar en el temps
i habitar el món d’aquí a un segle
per recitar una nit de lluna plena
contemplant el cel

un altre cop aquest poema.

Els últims dies de maig

Els últims dies de maig
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.

I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.

La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.

Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...

Els últims dies de maig.

Les herbes aromàtiques

Oloro el romaní,
l'oloro cada matí.
Oloro la farigola,
la oloro cada mitja hora.
Oloro la lavanda,
la oloro a cada banda.


M'agraden les aromes
de les flors i de les pomes,
m'agraden les aromes
de moltes coses bones.



*

Matins

Il·lustració d'Àlex Oliver Ponsarnau



*

Matins


Entra llum per la finestra
- la cortina és transparent -
i una veu de mare et desperta
afegint a l’avís un toc urgent.

Amb mitja volta i rondinant fas cas omís?
O t’aixeques resignat i vas pel passadís
amb cara de son a fer un pis?

Ui, quin compromís
aixecar-nos tots els matins!

Quan la nit s’esfuma
i el sol et treu del llit
et dispara a la vida cada dia
amb mil moments per ser feliç.



Poema-regal
dedicat al Sankalp.

*
El poema "Matins" va ser publicat a aquest blog el passat mes de febrer. Ara, torna a aparèixer per tal de "lluir" il·lustració.

*

Endevina

Endevina endevineta...


Qui s'amaga a cada ombreta?

Il·lustració manllevada del blog http://bibliocolors.blogspot.com/

Gràcies Sàlvia!

Sostre

Sostre immediat
d'un matí ja estrenat.

Baix, espès, dens.
Teranyina celestial
de xarxa opaca.

Sense pluja,
calma ambiental
de sospitosa voluntat
que imposa mal de cap
que imposa humors creuats...

I les abelles, atacades
i patològicament amenaçades,
se'ns acomiaden en lúgubres desfilades.

Viatjar pel món del pensament

Foto: Castelvecchio, Verona. Italia.




Rescatar una evidència,
argumentar una opinió,
plantejar un argument,
demostrar una hipòtesi,
apuntar una visió.

Viatjar pel món del pensament
despertant curiositats.
Gaudir d'una pluja d'idees,
obrir els paraigües de l'establishment,
regar coneixements...

Renovar camins,
restaurar les vies,
obrir autopistes,
generar circuits.




*

Poema-regal pel blog www.ideesicontraidees.blogspot.com.

Pel blog, i pel seu creador, Daniel.

*