A la platja

A la platja,
sobre la sorra,
sota el cel.

Viu, vola,
passeja i pernocta
l'estiracabells.

El primer raig

El primer raig
estrena un dia
per bastir la vida.

Tots els verds

Eucaliptus i baladres,
matolls, pins i llorers
es bressolen a la tarda
i llueixen tots els verds.



***

Columnes de marbre

Foto: Xipre


Columnes de marbre
s'eleven al cel
dels antics grecs.

Marques d'aigua
i reflex de nacre
sota els capitells.

Volum incert
d'un temple vell
que ja no existeix.

Minven les hores de sol

Foto: la Palma (Canarias)


Minven les hores de sol,
la nit ens atrapa sopant
i l'albada comença
cada dia una mica més tard.

L'estiu encomana alegria,
lluminària extensa i calor.
Ens regala bonics panorames
i temps ric per a les excursions.
Anirem als boscos
i a berenar a les fonts.
Cercarem sota el boix
els bolets que s'avancen a la tardor.
Cercarem maduixetes i gerds,
cercarem farigola florida per a les sopes d'hivern.
Cercarem paisatges lluminosos
per guardar-los a la memòria
amb diploma d'honor a la zona de preferent record.
Gaudirem de brises i frescor
quan el sol al vespre es pon,
contemplarem una nit a l'agost
com plouen els estels al mig de la foscor.

Cercarem els reflexes del primer raig del dia,
cercarem papallones i grills als camps engroguits,
cercarem l'abundor de les hortes i els arbres fruiters,
cercarem gelats de gustos atàvics,
cercarem llamps a les tempestes,
cercarem noves rimes pel plaer serè que signa l'estiu.

Escriurem amb paraules marineres poemes,
escriurem versos que descriguin la natura, com juga,
escriurem mots que continguin a les lletres tots els colors
per descriure amb pintura dels sons
tot el nostre bell i vell món...

De la tarda a la nit

Foto: illa de Mazzorbo (Venecia)

Quan la tarda enfila un passeig de llum
i les hores llisquen suaus,
quan s'endevina ja el capvespre
amb incipients volums
que pinten de rosats al cel un bell espectre.

Quan el dia s'ha fet còmplice del sol
per madurar el temps, la vida i els éssers.
Quan al llindar del ball terrestre
tanquem l'escenari d'un dia ja finit.

Comença un nou projecte:
el trencaclosques que la nit
ens regala tan sovint
-cada dia una vegada-
fet de peces d'un astrònom arquitecte
a un cel que lentament va enfosquint.

Nebuloses, constel·lacions,
pluges estivals d'estels,
planetes, la lluna, cometes, satèl·lits
i tota la magnificència de l'Univers.

El marc sublim pel dolç insomni
farcit de màgia i encantaments,
vols de bruixes amb les escombres,
velles històries cau de misteris
i aquells mots d'embarbussaments
que serveixen per fer encanteris.


***

del blog "Papallones en la llum"

Sandra Dominguez Roig, bloguera i poeta de primera, ens ha sorprès al "Papallones en la llum" amb aquest text, donant vida versaire a uns quants blogs que ens atrapen a aquesta xarxa que anem construint... El poesiaula se sent molt content de figurar-hi.

POEMA ALS SEGUIDORS I ALS QUE SEGUEIXO

Faig 200 km de mala carretera caminant a palpentes amb un tel als ulls cercant una sortida digna,
albiro els primers gestos del verd que s'empelten en el miratge d'un oasis enmig del desert.
Llenço engrunes en les passes en l'arena de mots emblocats, paraules i mots que em perden giravoltant en un bosc del somni.
A l'altra cara de la lluna hi ha un pais secret, un racò a dalt del mon on plorar, tranquila les obstinacions que em reberveren i em deixen les pupiles d'un tèrbol atzur.
Així vaig cosint un llibre artesà, per a omplir una biblioteca imaginaria aprenent de l'aula de poesia, m'esclata l'art en el vers a volta de malmetre'l.
Quatre apunts de metafisica quotidiana per a no esdevenir FUMH.
Tretze vents em destrocen el castell de cartes.
Lluny de caurem les llágrimes que algun cop pesaven 80 gr de comunicació literaria.
M''impulsa el vol i penso:-bloquejat-.


Moltes gràcies a tu, Sandra!