Pàl·lid el sol

Foto: Plaça de San Bernabé, Marbella (Màlaga)

Pàl·lid el sol,
llum de novembre
que cau, llum de sempre,
sobre els ocres sentenciats
d'una ombrel·la fràgil i frugal,
d'una ombrel·la efímera, a recer del final...

L'Ebre

L'Ebre, al seu pas per Benifallet

Sembla el riu del pessebre,

sembla un llac màgic del nord,

sembla el bany vespral del sol,

un mirall de llum amb núvols

un corrent d'aigües de plom...

És, però, el nostre Ebre,

aquest Ebre de tots

quan s'apropa ja a la mar

aixoplugant vols de blauets

i de ratpenats després.

***

Entrem al novembre

Entrem al novembre

avançant-nos al matí,

amb les ales desplegades

i l'aroma fresc del romaní.

Les magranes, esberlades,

que ningú les agafa

i cauen a la vora del camí.

Naveguen pel cel els núvols,

ruixen la tarda, pluges i cendres.

Naveguen pel cel els núvols,

pinten de rosa els capvespres.

Naveguen pel cel els núvols,

juguen amb els raigs del sol

fins que s'enfosqueix el món.

I el cel és blau-cel·lofana,

és blau del tot,

amb transparència, esfèric,

profundament majestuós.

Copia el color del mar

quan s'hi submergeix la nit.

I s'allargassen les hores,

i és llarg i ple

i abrupte i cabut

i serè i bell

i valent i astut

el mes de novembre.

És el vermell als pàmpols vells,

és la mel als aurons i als roures,

és el verd brillant de després de la pluja,

és el blanc del pebràs i de la lluna,

és el vent, és remolí de les fulles,

és el silenci al bosc i el repòs...

És el fred de la sorpresa,

és el foc, és la llar encesa,

és la manta de llana

i els mitjons a mitja cama,

és el gat que entra a casa,

és la disfressa que la sang et glaça,

és l'alè del ramat,

és de l'hivern l'antesala

és la tempesta sobtada

és l'or volador a qualsevol plaça...

Jornadas poesia infantil y juvenil programa

View more documents from Salvia.

Una branca de sajolida

Una branca de sajolida
presumeix d'aroma
al mig de l'esbarzer.
Posen vermell
les cireretes de l'arbocer,
i daurat i mel
les fulles del castanyer.

Castanyada

En caure del castanyer

s'arreceren les castanyes

entre la molsa i les pedres

fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló

amb les falgueres i les herbes

entre la humitat de l'estació

posen tocs de distinció

a un art efímer en vies d'extinció,

que la gana, el fred i la gran festa de tardor

han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,

esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***

Un poema sense o per parlar de la tardor

Canten els arbres:

-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!

Canta la gent del poble:

-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.

Canten els nens i les nenes:

-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!

Canten els jardins:

-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...