El subtil planeta

És la Terra una esfera.

Òrbita d'harmonia,

lliçó de geografia,

gira sobre el seu eix, gira.

Equinoccis i solsticis

troba als seus circuits

amb pura geometria

que passeja altiva per l'espai sideral

-dansa i astronomia-.

Llums canviants,

albades i capvespres,

migdies, tempestes,

selves, boscos, estepes,

mars i oceans,

rius, rierols i estanys,

núvols, nevades i rosades...

I nosaltres, girant amb la Terra,

el subtil planeta.

Les mides, el temps, o tot és relatiu

Mentre perds el temps contemplant el desordre,

mentre decideixes per on començar,

mentre el rellotge avança inexorable,

mentre dubtes a la cruïlla del no fer res i el rondinar,

rota i gira la Terra,

fuig del seu depredador una zebra,

neixen cinc cadells d'una coala sota les estrelles,

creix poc a poc el líquen que alimentarà als rens,

s'inflama la lava que escup un volcà,

s'entesta una sargantana en travessar l'asfalt,

mor un gat que ha quedat atrapat per la vida setena,

toca un Stradivarius i el taca de iogurt una nena,

estrenen al cinema un pel·li de terror,

fan doctor "honoris causa cum laude" a un cantant,

somriu el botiguer ja a punt de tancar,

xiula un canari a un balcó del veïnat,

i tu... tu continues amb tot desordenat!

Màgia de la nit

Et desperta el fantasma de la nit,
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.

T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.

I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar

serà la que demà et despertarà
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...


Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.

Poemes d'estiu

I

Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.


III

Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.


V

Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.


VI

Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

Solstici d'estiu

L'últim raig de sol
s'emporta la primavera,
i demà, amb la llum primera,
neixerà un estiu d'estrena.

Quantes hores de fred!
Quanta estona a les fosques!

Molts dies d'hivern,
jornades de nevades,
nits d'estufes i flassades
que hem deixat arraconades.

Fugisser

Fugisser és el sol de juny,
l'espanten boires i núvols.
No hi ha un dia sencer
amb el cel de blau seré.

I quan enfosqueix,
no veiem pas cap estel
ni veiem la lluna al cel,
que un gruix de crosta negra
sense camins de llum,
sense marques ni nord ni sud
se'ns incrusta com el fum.