Lluna plena al cel de maig, nit lluminosa sense estels amb brisa suau de primavera.
I les bruixes viatgen lliures, i els boscos, vitals, tenen volum; vibren els arbres a cada raig i les fades riuen, i dissimulen sota la màgia estranya de la llum.
Hi ha una festa al fons del mar, les sardines canten coples i surten a ballar el lluç, el pop i el rap.
Un raig de sol a tot acostumat fa brillar a l'aigua un calamar, que destaca pel seu ritme i la gresca que li agrada organitzar.
S'aixequen les onades, salten àgils contra els penya-segats i la festa continua al fons del mar.
Ve una gamba, ve un cranc, venen la lluerna i el peix-gat i acaben amb la gresca ja d'un salt, doncs la nit posa fi al ball amb mil fanals petits penjats d'un fil.
S'ha fet de nit. La foscor ha reeixit quan arriba el torn dels somnis.
Cal rentar-se bé les dents, i posar-se amb rapidesa el pijama per entrar feliç al llit dient adéu a un dia que s'acaba.
I esperar que la lluna regni al cel i entri feta llum per la finestra per bressolar-nos la son amb l'harmonia de l'univers i la dolçor nocturna més excelsa.