Mar-mirall

Cada gota del mar,

cada onada a la platja,

cada núvol per dalt,

és una cara de l'aigua.

I amb la foscor,

es vesteix el mar de mirall

per duplicar llunes,

per pentinar la llum dels estels

que surten de nit a il·luminar-nos el cel.

Dansen les llums,

és balanceig, i a caprici del vent

escalen a l'onatge insistent

fins que les esvaeix al final l'alba.

Acròstic- regal de Júlia Costa

Incansable poeta de la vida
Saps els secrets de les petites coses
Amb pacients eines i amb constància trenes
Belles paraules en el món eteri
En el qual ens movem amb llibertat
Lleials al temps de les paraules màgiques.

Brodes domassos per posar als balcons
Al sol ixent i al ponent sempre tendre
Reculls bugades amb somnis estesos
Romans fidel a la força infinita
Incansable, que et mena a regalar-nos
Els poemes senzills en aparença
Lligant les ànimes amb cordes invisibles.

Aigua d'estiu

Aigua d'estiu

esquitx salat

vora la boira.

*

Aigua d'estiu,

gota penjant

a la fulla quieta.

*

Aigua d'estiu,

rosada blanca

d'albada al niu.

*

Aigua d'estiu,

riera inquieta

salts entre l'herba.

*

Aigua d'estiu,

plugim ferotge

amarant la terra.

*

Aigua d'estiu,

núvol salvatge

que plora i riu,

fa de l'oratge

mot amb caliu

i del futur

collita intensa

d'apagallums,

de rovellons

i camagrocs,

de rossinyols,

moltes llenegues,

els ous de reig

i molts més bolets...

Aigua d'estiu!

Tornem als orígens

Aquest blog torna als seus orígens;

serà de nou sols seu de poemes adreçats als infants.

Per a ubicar tota la resta de poesia que escric, i apunts diversos,

ha nascut "poemesalblog",

lloc que espera impacient les vostres visites.

Gràcies a tothom,

IBM

*

**

***

Jo sóc un robot

Jo sóc un robot

i faig poesia.

Sempre, mot a mot

n'escric cada dia

mentre tingui llum

i un poc d'energia.

Jo sóc un robot

i faig poesia.

Coses que podem fer a la vida

Aprendre els trucs de màgia

per enganyar la percepció,

ser follet d'un bosc o bruixa sàvia

o inventar una bella cançó...

Ser cuca de llum a mitja nit

o pintar al veler una aquarel·la

per penjar al mur del castell

quan la vida et faci princesa.

Llegir mil volums d'una enciclopèdia

per interpretar el llenguatge secret

d'una antiga i llunyana ètnia

que articulava fonemes al vent...

Mirar insistenment al fons d'un mirall

fins que ens segresti a dins la imatge,

comptar els estels de tempesta

un agost, la nit de San Llorenç...

Si jo fos poeta

Si jo fos poeta

escriuria vents a les onades.

Si jo fos poeta

pintaria lletres als núvols.

Si jo fos poeta

congelaria al jardí les flors.

Si jo fos poeta

estamparia versos als llibres.

Si jo fos poeta

retrataria bombolles de llum.

Si jo fos poeta

farciria els melons amb canyella i rom.

Si jo fos poeta

esvairia els maldestres amb fum.

Si jo fos poeta

trenaria amb temps els haikus,

rauria mil anys als oceans.

afegiria arròs als plats plens de fam,

editaria dietaris amb poemaris anuals,

m'enjogassaria amb els mots més depreciats,

penjaria pancartes rimades als terrats,

redactaria rètols a les parets dels supermercats...

Si jo fos poeta.